■ escintil·lació

Partició sil·làbica: es_cin_til_la_ci_ó
Etimologia: del ll. scintillatio, -ōnis, íd.
    femení
    1. Acció d’escintil·lar;
    2. l’efecte.
  2. física atòmica Producció de petites guspires lluminoses per part d’un escintil·lador, originades pels impactes de partícules d’alta energia.
  3. comptador d’escintil·lacions Comptador que detecta les partícules que emeten radiacions.
  4. escintil·lació interplanetària astronomia Fluctuació ràpida en el flux d’una radiofont de petit diàmetre aparent, situada en una direcció que passa per les proximitats del disc solar.