■ esclafir

Etimologia: variant de esclafar 1a font: s. XV
    verb
  1. intransitiu
    1. Fer un esclafit o esclafits. Les xurriaques esclafeixen fort. El tro ha esclafit.
    2. esclafir de riure (o plorar) Riure o plorar molt fort, d’una manera sorollosa.
  2. transitiu Fer que alguna cosa faci un esclafit. El noi, furiós, esclafí el fuet a terra.
  3. esclafir el riure (o una rialla, o el plor, etc.) o esclafir a riure (o plorar) Posar-se a riure o a plorar d’una manera sorollosa.