■ escolàstic
| | escolàstica

Etimologia: del b. ll. scholasticus, -a, -um, íd. 1a font: s. XIV, Eiximenis
  1. adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent a l’escolàstica.
    2. per extensió i despectivament Que es limita a la lletra d’un autor, d’una escola i no és crític. Rebé una educació monolítica i escolàstica.
  2. adjectiu i masculí i femení
    1. Membre de l’escolàstica.
    2. Seguidor de l’escolàstica.
  3. femení cristianisme i filosofia Moviment filosoficoteològic que predominà a l’Europa medieval i que consisteix bàsicament en una coordinació de la teologia i de la filosofia i en una recerca d’acord entre la revelació o la fe i la raó.