■ escoli2

Etimologia: del gr. skólion (melos) ‘(cant) oblic’, perquè els convidats hi prenien part sense un ordre preestablert
masculí literatura A l’antiga Grècia, cançó convival que els comensals cantaven un a un, amb acompanyament de lira, mentre es passaven una branca de murta els uns als altres.


Vegeu també:
escoli1