■ escorar

Homòfon: escurar
Etimologia: de escora 1a font: 1868, DLCo.
    verb marina, marítim
  1. transitiu Apuntalar amb escores.
  2. intransitiu Inclinar-se un vaixell per defecte de l’estiba de la càrrega, per la força del vent o de la mar, etc.