■ escorcollar

Etimologia: probablement relacionat amb el germ. skulkan ‘explorar; espiar, vigilar’, amb influx de l’oc. (d)escoscolhar ‘esclovellar’, der. de l’oc. ant. 1a font: s. XIII, Desclot
    verb transitiu
  1. Examinar minuciosament algú o alguna cosa cercant-hi quelcom, tractant de veure què hi ha, què duu amagat, etc. Escorcollar una cambra, un calaix, un vaixell. No te l’he presa, la clau: ja em pots escorcollar si no t’ho creus.
  2. figuradament Escorcollava llibres antics cercant-hi mots nous.