■ escorxar

Etimologia: del ll. td. excorticare ‘treure l’escorça’, der. de cortex ‘escorça’ 1a font: s. XIII
    verb transitiu
  1. Escorçar.
    1. Llevar la pell. Escorxar un moltó. L’escorxen de viu en viu. He caigut i m’he escorxat els genolls.
    2. figuradament Cotnar.
    3. especialment adoberia Llevar, del bestiar mort, el cuir dels animals grossos, com els bovins, o la pell dels animals petits, com els vedells, les ovelles, etc.
  3. Arrencar, l’aigua corrent, la capa superficial (d’un terreny, un solc, etc.).