■ escrivania

Partició sil·làbica: es_cri_va_ni_a
Etimologia: de escrivà 1a font: 1272, CTort.
    femení
  1. Ofici de notari o escrivà públic.
  2. Oficina o despatx del notari o escrivà públic i dependències on es guardaven els llibres o protocols notarials.
  3. Objecte d’escriptori que consisteix en un suport on van el tinter, les plomes i altres estris d’escriure. Una escrivania d’argent.