■ escruixir

Partició sil·làbica: es_crui_xir
Etimologia: de cruixir 1a font: s. XIV, Eiximenis
    verb [pr ind sing 2 escruixes]
    1. transitiu Fer consentir greument alguna cosa una pressió, una tracció o una torsió massa fortes. Com l’ha abraonat! Deu haver-li escruixit tots els ossos.
    2. pronominal Han estrebat tant la corda, que s’ha escruixit: pot rompre’s d’un moment a l’altre.
  2. figuradament
    1. transitiu i usat absolutament Commoure fortament l’ànim una cosa extraordinària per la seva anormalitat, enormitat, etc. Escruix de pensar que l’afusellaran.
    2. pronominal especialment Jo m’escruixo de veure el pa que es fa malbé a casa teva. En sentir-lo renegar, s’ha escruixit.