■ escumeig

Partició sil·làbica: es_cu_meig
Etimologia: de escumejar 1a font: 1867, Verdaguer
    masculí
  1. Acció d’escumejar.
  2. química industrial Procés de producció d’escuma en què la fase dispersant és un polímer sintètic (poliuretà, polièster, etc.) que per gelificació produeix un sòlid porós i elàstic.