■ esdernegar

Etimologia: d’origen incert, probablement preromà indoeuropeu, potser d’un gal *darnom ‘part, tros’ 1a font: 1874
    verb
    1. transitiu Fer dernes alguna cosa.
    2. transitiu per extensió Fer malbé, espatllar.
    3. pronominal L’olla m’ha caigut a terra i s’ha esdernegat. Aquests mobles s’esderneguen de seguida.
  2. figuradament
    1. transitiu Capolar, cruixir.
    2. pronominal Escarrassar-se.