■ esfàcel

Etimologia: del gr. sphákelos, íd.
    masculí
  1. patologia
    1. Massa de teixit gangrenós o mortificat.
    2. Gangrena.
  2. botànica Cèl·lula terminal del tal·lus de les esfacelarials, grossa, rica en feoplasts i de divisió activa.