■ esfenoide

Partició sil·làbica: es_fe_noi_de
Etimologia: del gr. sphēnoeidḗs, íd. 1a font: 1868, DLCo.
  1. adjectiu Que té la forma de tascó.
  2. masculí anatomia animal Os imparell, central i simètric, de forma irregular, com de ratapinyada, situat a la part mitjana i inferior del crani, entre el frontal, l’etmoide i l’occipital.
  3. masculí cristal·lografia Forma cristal·lina fonamental constituïda per un díedre en el qual les cares són simètriques amb relació a un eix binari de simetria bisector i normal a l’aresta.