■ esfondrar

Etimologia: del ll. vg. *exfundorare, der. del ll. fundus en una de les variants del ll. td. fundus, fundŏris, neutre per analogia d’altres mots de la mateixa estructura (corpus, tempus, pectus, etc.) 1a font: s. XIII, Desclot
    verb
    1. transitiu Fer anar a fons.
    2. pronominal Anar a fons.
    1. transitiu Ensorrar, destruir, enrunar, un edifici, un monument, etc.
    2. pronominal Ensorrar-se, destruir-se, un edifici, un monument, etc.