■ esfreixurar

Partició sil·làbica: es_frei_xu_rar
Etimologia: de freixura 1a font: s. XX, Ruyra
    verb
  1. transitiu
    1. Treure la freixura.
    2. Matar (algú) obrint-li les entranyes.
  2. pronominal Fatigar-se en extrem en algun treball; treure el fetge per la boca.