■ esgarrinxar

Compareu: esgarrapar
Etimologia: alteració de l’ant. i dial. esgarranxar, der. del dial. garranxa ‘perxa rústega; rama d’esbarzer’, resultat de l’encreuament de garra i ganxo, ganxa 1a font: 1696, DLac.
    verb
    1. transitiu Esquinçar lleugerament la pell d’una part del cos amb una agulla, amb una punxa qualsevol. Sense voler vaig esgarrinxar-lo a la mà. Aquest clau li esgarrinxarà la cara.
    2. pronominal Van ficar-se dins un esbarzerar i s’hi van esgarrinxar tots. S’esgarrinxarà amb el filferro.
  2. transitiu per analogia esgarrapar 1.