■ esgotament

Etimologia: de esgotar
    masculí
    1. Acció d’esgotar o d’esgotar-se;
    2. l’efecte.
  2. patologia
    1. Afebliment gradual d’una o de diverses funcions, sense lesió, produït per l’excés d’exercici.
    2. Pèrdua extrema de forces.
  3. esgotament nerviós psicologia Estat de fatiga excessiva produït pel treball corporal o intel·lectual intensiu i prolongat.
  4. síndrome d’esgotament professional psicologia Síndrome originada com a resposta a una situació d’estrès emocional crònic, que es dona especialment en professions assistencials, que es manifesta en forma d’esgotament físic i psicològic, una actitud despersonalitzada i un sentiment de falta de realització personal.