■ esgrogueir

Partició sil·làbica: es_gro_gue_ir
Etimologia: de groc 1a font: s. XX, Oller
    verb
  1. transitiu Fer tornar groguenc; descolorir. Guardava aquelles fotografies que els anys havien esgrogueït.
  2. pronominal
    1. Tornar-se groguenc. Esgrogueir-se les fulles.
    2. Prendre un color groguenc el rostre. Com t’has esgrogueït de la malaltia.