■ eslau1
| | eslava

Partició sil·làbica: es_lau
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent als pobles eslaus o a llurs llengües.
  2. masculí i femení història Individu d’un grup de pobles de raça i de llengua indoeuropea establerts a les terres entre els rius Oder i Volga i des de la mar Bàltica fins a la serralada dels Carpats.
  3. lingüística
    1. masculí Fons comú primitiu de les llengües eslaves.
    2. antic eslau Eslavònic.
    3. llengües eslaves Grup lingüístic pertanyent al tronc indoeuropeu que comprèn les diverses llengües parlades pels pobles eslaus.



    4. Vegeu també:
    eslau2