■ esmerçar

Etimologia: mot propi del cat. i l’oc., format segurament sobre una base merç, que fins podria haver existit en cat. ant. com a substantiu der. del ll. merx, mercis ‘mercaderia’, amb una inversió semàntica al sentit de ‘despendre, invertir diners’ 1a font: 1249
    verb transitiu
  1. Emprar, invertir, diners. Esmerça tot el que guanya a comprar llibres. Va esmerçar els seus estalvis en un negoci ruïnós.
  2. figuradament Hi ha esmerçat debades molts d’esforços. Voldria esmerçar el temps en coses profitoses.