■ esmorteir

Partició sil·làbica: es_mor_te_ir
Etimologia: de mort2
    verb transitiu
  1. Fer menys viva una cosa, menys intensa o violenta. Esmorteir la violència d’un cop. Esmorteir l’esclat de la llum. Les parets folrades esmorteïen els sorolls.
  2. amortitzar 2 1.
  3. tecnologia Amortir.