■ esmunyir

Etimologia: de munyir 1a font: 1752
    verb
  1. pronominal
    1. Lliscar, passar, escórrer-se, per una estretor. L’anguila se’m va esmunyir d’entre les mans. Ens vam esmunyir per l’espessor de la brolla.
    2. figuradament En la correcció, se li van esmunyir algunes errades.
    3. figuradament Fugir d’estudi, distreure l’atenció per no haver d’intervenir. Quan li dius les veritats, sempre s’esmuny.
  2. transitiu Fer esmunyir, fer passar lliscant per una estretor. Allà el riu esmuny les seves aigües entre roquissars abruptes.