■ esmussar

Etimologia: de mus2 1a font: 1561
    verb
  1. oficis manuals
    1. transitiu Fer menys agut, menys tallant, llevar l’agudesa del tall d’una eina o instrument tallant.
    2. pronominal Perdre el tall un instrument tallant.
  2. transitiu per extensió Causar, el contacte d’una cosa àcida, un soroll estrident, etc., una impressió aspra i desagradable (a les dents). Esmussar un àcid les dents.
  3. figuradament
    1. transitiu Fer menys viu, menys penetrant. Esmussar l’enginy.
    2. pronominal Esmussar-se la sensibilitat.