espaiador
| | espaiadora

Accessory
Partició sil·làbica: es_pa_ia_dor
Etimologia: de espaiar
Body
  1. adjectiu Que espaia.
  2. masculí arts gràfiques Peça d’acer que hom empra en la composició mecànica, formada per una falca amb els cantells bisellats, pels quals es desplaça una corredora en forma de matriu.
  3. masculí màquines i instruments d’oficina Mecanisme de la màquina d’escriure que permet de fer córrer un o més espais al carro que porta el paper sense marcar cap caràcter tipogràfic.