■ espàtula

Etimologia: del ll. td. spatŭla ‘omòplat; espàtula, pala’, dimin. de spatha ‘pala’ 1a font: s. XVII
    femení
  1. Instrument en forma de pala petita, prima, sovint flexible, emprat per a emplastrar, mesclar, estendre, etc., substàncies semilíquides.
  2. dialectal ornitologia Becplaner.