■ especificatiu
| | especificativa

Partició sil·làbica: es_pe_ci_fi_ca_tiu
Etimologia: del b. ll. specificativus, -a, -um, íd.
    adjectiu
  1. Que especifica o serveix per a especificar.
  2. lingüística Dit d’un element lingüístic que delimita la qualitat o extensió d’un altre.