■ espectre

Etimologia: del ll. spectrum ‘imatge, simulacre’ 1a font: 1696, DLac.
    masculí
  1. Imatge d’un mort que s’apareix a algú, fantasma, aparició.
    1. física Descomposició d’una ona composta en ones simples de longituds d’ona característiques.
    2. espectre acústic acústica Conjunt de les ones sonores, de freqüències ben definides, que componen per superposició un so.
    3. espectre estel·lar astronomia Espectre de la radiació electromagnètica emesa per un estel.
    4. espectre llampec astronomia Espectre d’emissió de la cromosfera solar observat en els eclipsis totals, en el moment que el disc de la Lluna tapa completament el disc solar.
    5. espectre solar astronomia Espectre de la radiació electromagnètica emesa pel Sol.
    1. per analogia Distribució de les freqüències d’un determinat fenomen.
    2. fonètica, fonologia Imatge gràfica d’un fragment de parla obtinguda mitjançant un espectrògraf.
    3. fonètica, fonologia Conjunt d’elements espectrogràfics que constitueixen una o més realitzacions fonemàtiques.
    4. espectre antibiòtic medicina Conjunt de bacteris sobre els quals l’antibiòtic té una acció bacteriostàtica o bactericida.
    5. espectre biològic (o etològic) geobotànica Conjunt dels percentatges de cadascuna de les formes biològiques o etològiques que intervenen en la composició de la flora d’una determinada regió o localitat.
  4. per extensió i figuradament Sèrie, gamma. Hi havia membres de tot l’espectre polític.