■ espícula

Etimologia: del ll. spícula, dimin. de spica ‘espiga’
    femení
  1. astronomia Matèria incandescent que el Sol llança, per tota la seva superfície, cap a l’atmosfera solar.
  2. botànica Inflorescència elemental i típica de les gramínies.
  3. zoologia Cadascuna de les peces esquelètiques del dermatoesquelet d’alguns equinoderms, especialment de les holotúries.
  4. zoologia Cadascuna de les agulles calcàries o silíciques que formen part de la malla interna que sosté el cos de les esponges no còrnies.