■ espinac

Etimologia: de l’hispanoàrab *ispinâḫ, íd., del persa ispāanâḫ 1a font: s. XII
    masculí
  1. botànica Planta herbàcia anual de la família de les quenopodiàcies (Spinacia oleracea), de tija dreta i ramificada, amb fulles sagitades.
  2. plural alimentació, indústries alimentàries i agricultura Les fulles de l’espinac, que hom menja com a verdura.