■ espoli1

Etimologia: del ll. spolium ‘despulla d’un animal; botí; espoliació’ 1a font: s. XIV, Muntaner
    masculí
  1. Espoliació. Els vencedors de la guerra sotmeteren a espoli les propietats dels vençuts.
  2. Conjunt de béns que resten per mort dels prelats.



    3. Vegeu també:
    espoli2