■ espolsar

Etimologia: de pols2 1a font: 1344, Ord. P. III
    verb
    1. transitiu Netejar de pols alguna cosa, especialment fregant-la o donant-li cops. Espolsar els mobles.
    2. pronominal Espolsar-se les sabates. Abans de sortir, espolsa’t una mica.
    1. transitiu Sacsejar alguna cosa per fer-ne caure allò que hi ha adherit, que en penja, etc. Espolsava les branques dels pruners i el nen anava ficant en un sac les prunes que queien.
    2. transitiu Agitar les extremitats per alliberar-se d’alguna cosa, netejar-se, gratar-se, etc. Martiritzat pels tàvecs, el cavall no parava d’espolsar la cua.
    3. pronominal Quan surt de l’aigua (un gos), s’espolsa ben fort. Les ovelles s’espolsen: senyal que aviat plourà.
  3. pronominal
    1. Treure’s de damunt algú o alguna cosa que molesta. Espolsar-se les mosques.
    2. figuradament Espolsar-se un importú.
  4. transitiu i usat absolutament dansa Agitar amb violència i rapidesa una cama.