■ espuntar

Etimologia: de punta
    verb
    1. transitiu Trencar o esmussar la punta d’alguna cosa.
    2. pronominal I dentegada va, dentegada ve, fins que van espuntar-se-li els ullals.
  2. transitiu agricultura Eliminar la gemma apical d’una planta per aconseguir el desenvolupament vigorós de les gemmes laterals.