■ espurnejar

Etimologia: de espurna 1a font: 1653, DTo.
    verb intransitiu
  1. Llançar espurnes. Els tions espurnejaven com mil dimonis.
  2. per extensió
    1. Brillar alguna cosa com si llancés espurnes; centellejar.
    2. espurnejar els ulls Brillar els ulls perquè s’hi formen llàgrimes.
  3. Plovisquejar. No plou gaire, només espurneja.