■ esquerre
| | esquerra

Etimologia: d’origen preromà, d’un mot ibèric emparentat amb el basc o d’un comp. ja basc, esku ‘mà’, i un adj. semblant a okerr ‘tort, defectuós’, contret en eskkerr, *eskuerra en romànic primitiu 1a font: s. XII
    [abreviatura esq.]
  1. adjectiu
    1. Situat, respecte a una persona, a la mateixa banda que el cor (oposat al costat dret). La vora esquerra d’un camí.
    2. Dit d’aquell de dos òrgans, dos membres, dues parts, etc., simètrics del cos d’una persona o una bèstia que és situat al costat esquerre d’aquesta (oposat al dret). L’ull esquerre. L’orella esquerra. Em costa de tallar-me les ungles de la mà esquerra.
    3. per extensió Dit del costat d’un objecte o una cosa material que és situat, amb relació a la seva part anterior, com en l’home el costat esquerre amb relació a la cara (oposat a dret). El camal esquerre d’uns pantalons.
  2. femení
    1. Costat esquerre. Seu a l’esquerra del president. Ha deixat les canadelles a l’esquerra de l’altar.
    2. Mà esquerra. No et senyis amb l’esquerra.
    3. [sovint en pl] ciències polítiques Sector d’una assemblea política situat a l’esquerra del president i format tradicionalment pels representants dels partits progressistes.
    4. [sovint en pl] per extensió ciències polítiques Partit, ideologia o política de tendència progressista. Han guanyat les esquerres. Tota la vida hem estat d’esquerres.
    5. esquerra! Veu de comandament militar per a ordenar als soldats que girin cap al costat esquerre.