■ esquiu
| | esquiva

Partició sil·làbica: es_quiu
Etimologia: potser descendent d’un germ. gòt. *skiuhs, íd. 1a font: s. XIII, Desclot
    adjectiu
    1. Que esquiva el tracte de la gent, que es mostra retret, poc propici.
    2. Dit de l’animal que no es deixa domesticar.
  2. dialectal antigament Aspre, desagradable. Mont esquiu. Veu esquiva.