essencialisme

Partició sil·làbica: es_sen_ci_a_lis_me
Etimologia: de essencial
masculí filosofia Actitud o corrent filosòfics caracteritzables per una comuna insistència en el factor essencial de la realitat, en la primacia —almenys lògica— de l’essència sobre l’existència o àdhuc en la realitat i existencialitat de les essències i de la pura accidentalitat de l’existència respecte a l’essència.