est1

Accessory
Etimologia: del fr. est (s. XII), i aquest, de l’angl. east, anglosaxó east, íd., ant. saxó i ant. alt al. ostar, d’una vella arrel indoeuropea aus- ‘alba, sortida del sol’, com en gr. ēṓs, ll. aurora
Body
    [abreviatura E]
  1. masculí
    1. Punt de l’horitzó sensible per on surt el Sol en els equinoccis.
    2. Porció de cel veïna a l’est, orient, llevant.
    3. Regió, país, etc., situats vers l’est.
    4. països de l’est L’Europa oriental i una part de l’Àsia.
    5. vent de l’est (o simplement est) climatologia Vent que bufa de l’est; llevant.
  2. adjectiu invariable El costat est. En direcció est.



  3. Vegeu també:
    est2