■ estabilització

Partició sil·làbica: es_ta_bi_lit_za_ci_ó
Etimologia: de estabilitzar
    femení
    1. Acció d’estabilitzar o estabilitzar-se;
    2. l’efecte.
  2. economia Aplicació de mesures de política econòmica per a evitar desajusts greus de les magnituds econòmiques.
  3. farmàcia, indústria farmacèutica Procés mitjançant el qual hom inactiva els ferments que es troben a les fulles i arrels de les plantes medicinals i que, durant el temps de dessecació d’aquestes, en podrien descompondre els principis actius.
  4. obres públiques Operació de donar a un terreny la consistència necessària perquè pugui suportar, sense deformar-se, les càrregues a què hom el sotmet degudes al trànsit de vehicles, a construccions, etc.
  5. química Operació per la qual hom addiciona una substància, anomenada estabilitzador, a una mescla o compost per tal d’eliminar-ne la possibilitat de descomposició.