■ estable2

Homòfon: establa
Etimologia: del ll. stabĭlis, íd. 1a font: 1272, CTort.
    adjectiu
  1. Fermament establert, que no es mou o canvia de lloc, de posició, d’estat. Una posició estable. Equilibri estable. Un govern estable.
  2. química Dit del compost que no es descompon fàcilment.



    3. Vegeu també:
    estable1