■ estacada

Etimologia: de estaca 1a font: 1507, Nebrija-Busa
    femení
  1. Cop d’estaca.
    1. construcció Conjunt d’estaques de fusta, de formigó, etc., que, clavades en un terreny poc consistent, n’augmenten la compacitat, o bé, fent-les penetrar a més profunditat, permeten de fer descansar els fonaments sobre llurs testes.
    2. construcció Barrera feta amb estaques per protegir una riba dels embats de l’aigua.
    3. deixar a l’estacada figuradament Abandonar algú en un perill, una dificultat, etc.
  3. heràldica Figura representada per tres pals reunits mitjançant un travesser.