■ estai

Partició sil·làbica: es_tai
Etimologia: del fr. ant. estay, íd., i aquest, del germ. frànc. *stâg, íd. 1a font: 1331
    masculí construcció naval
    1. Cap o cable que subjecta tot pal o masteler perquè no caigui vers la popa.
    2. estai de cabeça Estai que va ferm al topall dels mastelers.
    3. estai volant Estai que no és absolutament ferm, sinó que es pot afluixar quan convé.
  2. Vela que va fermada a l’estai.