■ estarrufar

Etimologia: possible encreuament de estufar i arrufar o der. de estufar, estuf-arr-ar, alterat per metàtesi i per influx, també, de arrufar 1a font: s. XVIII
    verb
    1. transitiu Fer dreçar el pèl, les plomes d’un ocell, etc. El vent li estarrufava els cabells.
    2. pronominal per extensió Els ocells, quan els ve son, s’estarrufen.
  2. pronominal figuradament Envanir-se, mostrar-se ple de satisfacció, d’orgull.