■ estatja1

Homòfon: estatge
Etimologia: del ll. statica, pl. n. de staticum 1a font: 1408
femení història del dret Dret que es reservava el senyor d’un castell donat en feu, d’entrar-hi, refugiar-s’hi, habitar-hi i romandre-hi sempre que ho volgués.


Vegeu també:
estatja2