■ estatut

Etimologia: del ll. statūtum, participi de statuĕre ‘estatuir’ 1a font: s. XIV
    masculí
  1. dret
    1. Llei, ordenament jurídic.
    2. [sovint en pl] Conjunt de disposicions que tenen força de llei per a l’organització i el govern d’un cos, d’una col·lectivitat. Els estatuts d’una societat, d’una acadèmia.
    3. Règim jurídic al qual se sotmet un ens territorial, una activitat o una organització professional. Estatuts municipals, de funcions, de l’advocacia.
    4. plural Règim intern de regulació de les relacions personals i patrimonials d’una societat civil, mercantil o cooperativa.
    5. estatut d’autonomia Marc legal d’autogovern de comunitats nacionals o regionals que formen part d’un estat.
  2. dret internacional Règim jurídic al qual es troben sotmeses les persones i les coses amb relació a la nacionalitat i al territori.