estènic
| | estènica

Homòfon: astènic
Etimologia: del gr. sthénos ‘força’
    adjectiu antropologia física
  1. Relatiu o pertanyent al tipus estènic.
  2. tipus estènic Biotip que comprèn temperaments endocrins amb individus hipertiroïdeus i superpituïtaris (longilini estènic) i individus hipersuprarenals, hiperintersticials i hipotiroïdeus (brevilini estènic).