■ estereofonia

Partició sil·làbica: es_te_re_o_fo_ni_a
Etimologia: de estereo- i -fonia
femení electroacústica Tècnica de l’enregistrament i reproducció acústics mitjançant dos canals independents de so, que intenta de produir en l’oient una sensació de realitat, comparable a l’obtinguda amb l’audició directa d’una orquestra.