■ estèric
| | estèrica

Etimologia: formació culta analògica sobre la base del gr. stereós ‘ferm, sòlid, espacial’
    adjectiu química orgànica
  1. Relatiu o pertanyent a la configuració espacial de les molècules.
  2. efecte estèric Resultat de la influència que té la configuració de les substàncies reaccionants en la velocitat, la natura i l’extensió d’una reacció.
  3. impediment estèric Fenomen que s’esdevé quan un procés químic, una reacció o un simple canvi de configuració o de conformació no poden tenir lloc com a conseqüència del volum dels àtoms de la molècula.