■ esteta

Etimologia: del gr. aisthētḗs ‘el qui sent, el qui percep pels sentits’
  1. masculí i femení
    1. Afeccionat a l’estètica.
    2. Persona que estudia l’estètica.
  2. femení zoologia Cadascun dels apèndixs sensorials d’uns pocs mil·límetres de longitud, filiformes i amb l’extrem acabat en maça, que travessen la part dorsal de la closca dels poliplacòfors.