■ estimatiu
| | estimativa

Partició sil·làbica: es_ti_ma_tiu
Etimologia: del b. ll. aestimativus, -a, -um, íd. 1a font: s. XV
  1. adjectiu Que conté l’estimació d’alguna cosa. Un càlcul estimatiu.
    1. adjectiu Que serveix per a estimar.
    2. facultat estimativa (o simplement estimativa f) filosofia Facultat de judicar el valor de les coses.