■ estípit

Etimologia: del ll. stipes, -ĭtis ‘tronc, branca’ 1a font: 1839, DLab.
    masculí
  1. botànica
    1. Tronc llarg i sense branques, terminat en un plomall de fulles, propi especialment de les palmeres.
    2. Peduncle.
    3. Cama d’un bolet.
  2. art Columna o pilastra amb la part inferior més prima que la superior.
  3. història, cristianisme i art Pal vertical de la creu, travessat pels braços, que en els santcrists sol dur afixats el títol, a la part superior, i el supedani, a la inferior.